L'editora Marta Texidó té un entusiasme encomanadís. Després de viatjar per diferents professions, ha volgut desenterrar la seva experiència de joveneta a Bruguera per tornar al món de l'edició. Primer ho va fer amb la revista digital The Secret. Ara ho fa rescatant de l'oblit alguns dels llibres dels seus col·laboradors i oferint-los pels canals més insospitats. La travessa no és plàcida: tot semblen pals a les rodes: distribuïdores, vendes a llibreries, promoció... El resultat és, però, a la vista i el projecte comença a agafar forma mitjançant un bon equip d'edició, el disseny, uns tiratges realistes i, sobretot, el boca-orella, que fa que els autors acabin sent còmplices de l'aventura.

Em porta les novetats dels darrers mesos i la seva força em recorda la d'Isabel Martí (La Campana) i Maria Bohigas (Club Editor). És de la mateixa raça. Teixidó fa tots els papers de l'auca i em demana que parli dels seus llibres després d'haver-los llegit. Em criden l'atenció els micro-relats de Montserrat Cornelles, autora que fa vint anys va guanyar el premi Recull de narrativa de Blanes, i que ha continuat. Un dels relats acaba amb un aforisme: “L'excés continuat de feina sempre acaba desembocant en una refinada crueltat.” També ens parla de crueltat la seva novel·la històrica Lucrècia, una bona aproximació a la més cèlebre de les dames de la família Borja, força recreada pels novel·listes del país, des de Joan Francesc Mira a Manuel Vázquez Montalbán.

Una altra de les apostes del nou segell ha estat el recull de contes El moment exquisit, del narrador de Ripollet Eduard Mallén. Els relats ens parlen de noies que es perden a la biblioteca, d'un noi que pateix la síndrome de les cames inquietes, de detectius que treballen a les nits plujoses a l'estil de Maigret, de gent perduda i perplexa en el món canviant.

Per tancar, destacarem Un barceloní a la guerra de Cuba, les memòries d'Isidre Guanyabens, a càrrec d'Àlex González Esquerdo. Es tracta de la reconstrucció del conflicte cubà a través d'un veterà de les últimes guerres colonials espanyoles, un noi que després de practicar diferents oficis es veu abocat al desastre dins la desgavellada societat barcelonina del segle XIX. És un relat sense anacronismes destacables, redactat amb pulcritud i ple d'amenitat, un exercici al marge amb les parets laterals de la biografia i la història. Són secrets aquests llibres? Doncs quina pena.

David Castillo. Diari El Punt avui

‍